Skip to content

Aquest pot ser el llibre de la teva vida.

Icono 01

MÉS DE 40.000 
LECTORS!!

Escrit en format diari, ideal per facilitar la lectura i enganxar als lectors

Icono 03

EMOCIONS I
PRE-ADOLESCÈNCIA

Amics, plans. El primer amor.
Els primers enfrontaments amb 
la família. L’estiu del despertar

Icono 02

PRESENT A MOLTS
PLANS ESCOLARS

Alt valor literari. Gran afinitat 
amb el lector. Valors profunds
 i múltiples connexions intercurriculars

Hola. Em dic Duna i aquest és el meu
 diari d’estiu. Estic amb les meves dues germanes a casa l’avi. La mare ens ha deixat tirades en aquest poble blanc i blau davant del mar. No ho negaré: semblava que seria l’estiu més avorrit de la meva vida. Però, entre la colla, els secrets de l’avi, i un noi súper interessant que he conegut al bosc, sembla que la cosa es va animant. Tot apunta que aquest serà un estiu especial, de descobertes, d’aquells que fan créixer.

No et perdis la 2ª part!

VOLS SABER MÉS SOBRE LA 2A PART?

Ja fa dos anys que escric aquest diari i em sembla que ja és el meu segon millor amic. El primer segueix sent el Max, és clar. Ara que tenim catorze anys, la nostra amistat ha madurat, però l’amor que sento per ell… s’està posant una mica complicat. A més, no hi ha qui desenganxi la mare del Manel… I a sobre l’avi Ignasi s’ha enamorat. Per si tot això fos poc, el poble està en perill! Una empresa promotora vol canviar greument el preciós paisatge de Dunes, però la nostra colla hi tindrà molt a dir!

Coneix els personatges

T’ENCANTARÀ CONÈIXER-LOS

Jo, la Duna

Em dic Duna. Tinc dotze anys. Em reconeixereu perquè m’agrada vestir de negre, fins i tot les botes, fins i tot a l’estiu. Sempre porto 
a les orelles uns auriculars en silenci. No soc gaire alta, tinc la cabellera pèl-roja, pigues pertot, i camino un pèl tancada d’espatlles. El que més m’agrada de mi és que tinc un ull marró gairebé negre (com l’avi) i l’altre verd intens (com l’àvia). Però 
el que en realitat importa és que m’agrada dibuixar a llapis, i una mica també escriure. Mai no xerro més del compte, o això em penso.

El Max

Aquest estiu he conegut el Max, un noi de la meva edat, esprimatxat i més encorbat que jo, morè i de cabells curts. Toca l’ocarina i es mossega les ungles. M’encanta mirar-lo de perfil: les pestanyes llarguíssimes, el nas perfecte. Quan em mira amb aquells ulls grisos tinc la sensació que m’hi enfonso. (I, encara que no m’ho ha dit, jo sé que amaga un secret.).

L'avi Ignasi

L’avi es diu Ignasi i és alt i prim però fa panxeta. Vigila! Té males puces. És un pescador jubilat que juga a escacs i té mil manies estranyes. Sempre et mira als ulls quan parla, i els seus són negres. Als cabells, molt blancs i llargs, s’hi fa una cua, que se la fa fatal, i només se la fa per fer-se el modern i per no pentinar-se (i sovint l’hi fa la Gal·la, però també l’hi fa fatal). La barba també la té blanca i llarga (i a mi em venen ganes de fer-li trenetes). I no es planxa la roba (perquè és una pèrdua de temps, diu).

Dunes, el poble

Dunes és un poble blanc i blau: tot de façanes blanques sempre ben pintades i netes, i el mar blau i el cel blau, que aquí mai no té núvols. Les teulades són taronges, però si no puges al castell no es veuen gaire. Els carrers no estan asfaltats, i costa més arribar-hi en cotxe que en barca. Al centre del poble hi ha una plaça i, al mig de la plaça, una font rodona envoltada d’un empedrat que dibuixa una rosassa.

La Lia

La meva germana gran es fa la gran. És una noia perfecta i altíssima de quinze anys, pèl-roja i d’ulls verds, per descomptat. Camina amb les mans a les butxaques, és xerraire com la mare i tothom diu que és simpàtica (perquè dissimula bé la seva introversió). Parla suúperbé, llegeix qualsevol cosa que li cau a les mans, sap de tot, i, sí, odio que sigui tan madura. Li dic Lia Literata, com si tota ella fos només allò que llegeix, però bé, sé que té sentiments. Sempre em diu que desenredar els cabells aclareix les idees, i deu ser per això que ella els porta ben curts.

La Gal·la

La meva germana petita es fa la petita. Es diu Gal·la i té vuit anys. Porta una cabellera pèl-roja idèntica a la de la mare, arran de les orelles. D’ulls verds, divertida i graciosa (fins a fer-se pesada), és despreocupada i extravertida, i cau (massa!) bé a tothom. No cal dir que em treu de polleguera. Com que endrapa galetes com una possessa (amb la boca oberta), l’anomeno Gal·la Galeta.

La mare, l'Olga

La mare és una dona de «quaranta anys ben portats», com diu ella. Porta una cabellera perfecta i llisa arran de les orelles, «panotxa i ben conservada». Els ulls verds li fan joc amb les maragdes minúscules que porta a les orelles. Segons la Lia, la mare ens tracta a les tres igual (però jo sé que no). A més, ara li ha agafat per refer la seva vida (i no tinc clar que això ens inclogui).

Les meves cosines

Les nostres cosines són bessones i tenen deu anys. No són pèl-roges ni tenen els ulls verds, com el nostre tiet Jofre. Han tret els rínxols negres de la Rita, la seva mare. La Paula sempre els porta deixats anar, ni se’ls pentina ni se’ls deixa pentinar. L’Eva sempre els porta recollits en una cua perfecta. L’altra única diferència entre elles és que la Paula porta ortodòncia i ulleres. Quasi sempre van vestides de blanc, però no van mai iguals.

La colla Baliga-Balaga

Al poble tenim una colla d’insensats a la qual, per obligació, pertanyo. A més de les meves germanes i cosines, hi ha dues estupendes de l’edat de la Lia: la Xènia (que va de líder) i l’Arlet (que és molt de poble i superllesta). També hi tenim el petit Ferran (que és tan pesat com la Gal·la, o més!) i el seu germà gran, l’Emili (que aquest sí que em cau bé perquè és tranquil i transparent). Semblem una colla desmanegada però quan ens hi posem i ens organitzem podem muntar un bon sarau.

La Lia
La meva germana gran es fa la gran. És una noia perfecta i altíssima de quinze anys, pèl-roja i d’ulls verds, per descomptat. Camina amb les mans a les butxaques, és xerraire com la mare i tothom diu que és simpàtica (perquè dissimula bé la seva introversió). Parla suúperbé, llegeix qualsevol cosa que li cau a les mans, sap de tot, i, sí, odio que sigui tan madura. Li dic Lia Literata, com si tota ella fos només allò que llegeix, però bé, sé que té sentiments. Sempre em diu que desenredar els cabells aclareix les idees, i deu ser per això que ella els porta ben curts.
La Gal·la
La meva germana petita es fa la petita. Es diu Gal·la i té vuit anys. Porta una cabellera pèl-roja idèntica a la de la mare, arran de les orelles. D’ulls verds, divertida i graciosa (fins a fer-se pesada), és despreocupada i extravertida, i cau (massa!) bé a tothom. No cal dir que em treu de polleguera. Com que endrapa galetes com una possessa (amb la boca oberta), l’anomeno Gal·la Galeta.
La mare, l'Olga
La mare és una dona de «quaranta anys ben portats», com diu ella. Porta una cabellera perfecta i llisa arran de les orelles, «panotxa i ben conservada». Els ulls verds li fan joc amb les maragdes minúscules que porta a les orelles. Segons la Lia, la mare ens tracta a les tres igual (però jo sé que no). A més, ara li ha agafat per refer la seva vida (i no tinc clar que això ens inclogui).
Les metes cosines
Les nostres cosines són bessones i tenen deu anys. No són pèl-roges ni tenen els ulls verds, com el nostre tiet Jofre. Han tret els rínxols negres de la Rita, la seva mare. La Paula sempre els porta deixats anar, ni se’ls pentina ni se’ls deixa pentinar. L’Eva sempre els porta recollits en una cua perfecta. L’altra única diferència entre elles és que la Paula porta ortodòncia i ulleres. Quasi sempre van vestides de blanc, però no van mai iguals.
La colla Baliga-Balaga
Al poble tenim una colla d’insensats a la qual, per obligació, pertanyo. A més de les meves germanes i cosines, hi ha dues estupendes de l’edat de la Lia: la Xènia (que va de líder) i l’Arlet (que és molt de poble i superllesta). També hi tenim el petit Ferran (que és tan pesat com la Gal·la, o més!) i el seu germà gran, l’Emili (que aquest sí que em cau bé perquè és tranquil i transparent). Semblem una colla desmanegada però quan ens hi posem i ens organitzem podem muntar un bon sarau.

Duna's things!

DESCOBREIX-LES

Tote bag

ALLÀ ON VAGIS

Samarretes

EXPRESSA’T

Dessuadores

ESPERIT DUNA

Comença a llegir!

ELS PRIMERS CAPÍTOLS

Duna

PRIMERS CAPÍTOLS

Dunes

PRIMERS CAPÍTOLS

Pòster

PER A L’HABITACIÓ

Coneix els autors

LA BONA GENT NOMÉS POT FER BONS LLIBRES

Muriel Villanueva

L’ESCRIPTORA

És autora de més de quaranta obres literàries per a totes les edats, incloent-hi novel·les, contes, poemaris, obres de teatre i curtmetratges cinematogràfics. Ha merescut més d’una desena de premis, entre els quals destaquen el J. M. Casero, el de la Crítica dels Escriptors Valencians, el Carlemany, l’Atrapallibres i el Llibreter. Ha estat traduïda al castellà, l’anglès, el portuguès, el polonès, el coreà i el xinès. És llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, diplomada en Educació Musical per la Universitat de València, constel·ladora familiar i formadora d’escriptors. Duna és la seva obra més venuda i més llegida, i és el motiu pel qual cada any la conviden és convidada a mig centenar de centres educatius per tal de compartir experiències creatives i lectores.

Per a mi la Duna és…
Duna és una novel·la que fa lectors, que fa llegir amb gaudi a moltes persones que, abans, no havien aconseguit tastar el gust per la lectura. És una novel·la natural i viva, un lloc en què visc, i que sé que els lectors es fan seu còmodament. Duna és també la Duna, ella, la persona, que m’acompanya i em guia i que sé que acompanya a moltes persones que se l’han feta seva.

Ferran Orta

L’IL·LUSTRADOR

Nascut a Riba-roja d’Ebre, es forma com a il·lustrador entre Tarragona (Escola d’Art i Disseny) i Barcelona (Escola de la Dona), on cursa estudis en il·lustració, àlbum il·lustrat i edicions personals. El gruix de la seva obra està enfocat a l’àmbit editorial, il·lustrant àlbums i novel·les infantils i juvenils. Duna va ser la seva primera experiència com a il·lustrador professional en el món editorial, per això Duna, i Dunes després, sempre ocuparan un lloc especial en el seu prestatge professional.

Paral·lelament a la seva feina com a il·lustrador, té el projecte col·lectiu de pintura mural «ALaSombra», que fa créixer el seu univers personal i el seu llenguatge com a creador.

Per a mi la Duna és…
L’inici del meu recorregut com a il·lustrador professional i la primera pedra sobre la qual construir una carrera professional. Que aquesta primera pedra sigui amb una història com Duna és fantàstic i irrepetible.

Ara tancaré el diari i el posaré a dormir a la meva tauleta, al costat de la pedra que em va regalar el Max,
del dibuix que he fet dels seus ulls immensos. 
Demà més. Demà seguiré escrivint.

Order Online